Aquet post ha estat creat per al blog CaixaCiencia

La salut dels nostres mars està en perill i la brossa marina n'és una de les amenaces. Entendre la deriva de plàstics al mar i caracteritzar-ne les possibles zones d'acumulació són temes prioritaris per poder mitigar-ne els efectes d'una manera eficient. Simulacions numèriques de corrents realistes representen avui eines sofisticades per procedir a aquesta anàlisi.

La contaminació per plàstics en l'ambient marí és una amenaça per a la salut humana a causa de la gran quantitat de substàncies químiques tòxiques que es fan servir per fabricar-los. Els plàstics presents al medi marí s'incorporen a la cadena tròfica a través d'organismes filtradors que acumulen part d'aquestes substàncies no biodegradables en els teixits. Podem trobar sovint fragments de plàstic d'1 mm de mida en musclos, ostres i altres mariscs filtradors que serveixen d'aliment a organismes superiors de la cadena, entre ells l'ésser humà. Aquest problema afecta notablement el mar Mediterrani, on més d'un terç de les tonyines analitzades contenen plàstics.

Restes de plàstics i microplásticos recollits durant la campanya BluefinTuna de SOCIB.

Com el seu nom indica, el nostre Medi Terraneum és un mar semitancat entre terres que només es comunica amb l'exterior a través de l'estret de Gibraltar, i la línia de costa es troba altament poblada. A més, la seva situació estratègica fa que sigui un dels mars amb més densitat de trànsit marítim i incidència de vacances d'arreu del món. Tots aquests factors fan que el Mediterrani sigui un sistema vulnerable a l'activitat antropogènica; per això no és estrany que la prestigiosa revista Nature publiqués recentment un article en el qual s'assegura que la concentració de microplàstics en aquest mar se situa entre les més altes de tot el món.

El monitoratge d'aquestes deixalles al mar Mediterrani és un dels objectius de l'European Marine Strategy Framework Directive. Aquesta estratègia aposta per solucions basades en el coneixement científic i en la recerca i el desenvolupament per intentar minimitzar els efectes negatius de la concentració de plàstics al mar. Un dels seus objectius específics és el desenvolupament de mètodes i tecnologia per quantificar l'abundància i el comportament dels residus marins.

Tècnics del SOCIB durant el llançament de la roseta oceanogràfica equipada amb CTD per a la presa de mostres a profunditats diferents (temperatura, fluorescència, salinitat, etc.). Font foto: arxiu SOCIB.

Per mirar de contribuir a aquest objectiu, la ICTS SOCIB (Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears) en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa" per mitjà del projecte de recerca MEDCLIC, el Mediterrani a un clic, ha implementat un nou model d'alta resolució a escala regional (WMOP) sobre la circulació oceànica, el qual ens permet tenir monitoritzat el mar Mediterrani amb una resolució de fins a 2 km, gràcies al qual podem conèixer en cada moment la temperatura de l'aigua, la salinitat o cap a on es desplaça. També ens permet observar com varien aquests valors al llarg del temps i al llarg de la costa mediterrània occidental. Aquestes dades són de domini públic i poden ser consultades al web de SOCIB. D'aquesta manera, podrem ser més efectius a l'hora de predir i caracteritzar derives al mar i zones de convergència preferents per a l'acumulació de plàstics.

Model: Figura creada per l'equip de modelatge de SOCIB. «Altura de nivell del mar (en cm) i corrents associats (fletxes) obtinguts pel model WMOP el dia 15 de gener de 2015. Els punts negres denoten les posicions de les boies oceanogràfiques en què s'obtenen observacions reals per poder validar el model numèric.». Imatge: SOCIB.

Efectes dels plàstics a la salut

Descobrir els efectes, a curt i llarg termini, que tenen els plàstics sobre la salut humana un cop que entren en la cadena alimentària és un tema que, encara que escàs en els èxits científics, actualment està en auge. Del que no hi ha dubte és del fet que la contaminació per plàstics en l'ambient marí és una amenaça per a la nostra salut a causa de la gran quantitat de substàncies químiques tòxiques usades en fabricar-los. Aquests efectes negatius han estat demostrats no tan sols en animals i mitjançant models matemàtics, sinó que també s'han obtingut correlacions significatives en enfrontar-los amb efectes adversos en la població humana, com ara anomalies en la reproducció.

Infografia. Font: SOCIB. Descarrega-aquí.

El nostre compromís, la nostra salut

És a les nostres mans millorar la salut dels oceans i, per tant, la nostra pròpia. Gestos quotidians com un consum responsable o una bona gestió dels nostres residus, tant en zones costaneres com d'interior, contribueixen a millorar l'estat de salut dels nostres mars i costes.

És fonamental la cooperació reforçada entre països i institucions que permeti dur a terme investigacions d'àmbit global i que augmenti l'impacte científic i social en la gestió dels mars. En el seu primer informe sobre l'estat de les ciències oceàniques, l'ONU insta a recollir dades i mesurar l'estat de l'oceà per fer-ne una millor gestió i conservació. Al Mediterrani, entendre el funcionament dels corrents ens ajuda a conèixer les zones de convergència de plàstics, i això podria donar lloc a plantejar noves estratègies de mitigació. En aquest sentit, SOCIB es compromet a desenvolupar noves tècniques i implementar eines per analitzar zones de convergència i la seva variabilitat temporal. D'aquesta manera SOCIB participa activament en les accions locals i els plans de contingència establerts per la directiva europea.