Hi havia una vegada un mar tranquil, intensament blau, al que els romans van anomenar Mare Nostrum. Aquest mar, el mar dels fenicis, el que navegaren les flotes de Cartago, les trirrems de Roma, el mar dels pirates barbarescs, de les galeres mallorquines, de les pasteres i del turisme de masses, té un futur incert.
Avui dia, el mar Mediterrani, més enllà de ser un testimoni d'excepció de la història, alberga la major diversitat biològica d'Europa, està sotmes a un incessant trànsit marítim, pateix innombrables invasions biològiques, sofreix pràctiques no sostenibles de pesca i aqüicultura, i s'enfronta a continus vessaments de residus.
Històries del Mediterrani III
El Mediterrani del proper segle
Coneixem quins efectes tindrà el canvi climàtic sobre el Mediterrani? Quina responsabilitat ètica tenen els científics per aconseguir la conservació i la rendibilitat futura dels nostres recursos marins? Quins són els mètodes i eines que tenen els investigadors per predir el futur dels nostres mars?
Per respondre a aquestes preguntes, Obra Social “la Caixa” i la UCC + i del CSIC a les Illes Balears et conviden a submergir-te en un mar de coneixement a través de les històries de ciència que ens contaran investigadors d'organitzacions científiques de referència internacional en l’estudi del Mediterrani: l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i el Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB).
Capitanejats per la comunicadora Rosa Campomar i amb l’ajuda d’objectes i instrumental científic, aquests nautes contemporanis ens descobriran els possibles efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes marins. Junts reflexionarem sobre la importància de realitzar una investigació responsable i compromesa des del punt de vista de l’ètica ambiental per assegurar un Mediterrani sa per a les futures generacions.
PROGRAMA
Dr. Joan GRIMALT.Professor d'investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA- CSIC).
El mar Mediterrani té una circulació que permet la seva neteja de forma natural. Per aquesta raó les seves aigües es mantenen netes i cristal·lines. No obstant això el Mediterrani té la major quantitat d’espècies marines perjudicades per compostos organoclorats i mercuri, problema que s’agreuja en afectar tota la cadena tròfica. Què podem fer els científics per millorar la qualitat de les seves aigües?
Joan Grimalt ha orientat la seva carrera científica a l’estudi dels compostos orgànics naturals i antropogènics com a indicadors del canvi climàtic i de l’estat de salut dels ecosistemes i organismes (inclosos els humans). Ha publicat uns 650 articles científics, la majoria en revistes internacionals que han estat citats unes 18.000 vegades (H índex = 65). Ha dirigit 45 tesis doctorals i ha participat en uns 100 projectes de recerca dels que ha coordinat 36, a més de col·laborar en la resolució d'accidents ambientals greus, identificació de problemes ambientals i estudi del canvi climàtic i global.
Dr. Damià GOMIS. Catedràtic d’Universitat en l’àrea de física de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB), investigador adscrit a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB).
Com serà el mar Mediterrani al pròxim segle? Quins efectes tindrà el canvi climàtic en les seves aigües? Com influirà això en les platges, ports i ecosistemes costaners de les Illes Balears? Els últims estudis apunten que en l’any 2.100 la temperatura de les seves aigües serà entre 2 i 3,5ºC més alta que l’actual i que el nivell de la mar estarà entre 50 i 80 cm més alt que a dia d’avui. L’investigador Damià Gomis explicarà com es realitzen aquestes projeccions que estudien les variacions en la salinitat i a l’onatge, així com els processos físics que provoquen els canvis previstos. Conèixer aquests canvis i poder avançar-se a la seva aparició és essencial per fer front al canvi climàtic, informació especialment rellevant en un entorn insular com és el cas de les Illes Balears.
Damià Gomis és doctor en física especialitzat en oceanografia física, investigador principal del grup de recerca de Nivell del Mar i Clima. Durant l’última dècada ha centrat la seva investigació en dues línies: la dinàmica marina de l’oceà Antàrtic i, la més important, la variabilitat climàtica marina a llarg termini sobretot pel que fa al nivell del mar. En aquests moments el seu grup de recerca treballa en els impactes del canvi climàtic sobre ports, platges, hàbitats costaners i pesqueres, en col·laboració amb altres equips.
Dr. Lluís GÓMEZ-PUJOL és Investigador del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB)
En aquest col·loqui s’abordarà el paper de les platges dins del sistema costaner des d’una perspectiva integral, des de les seves funcions de protecció, les ecològiques o fins i tot les d’oci o el seu paper com a recurs turístic. Es farà èmfasi en les característiques que són particulars de les platges de Balears. Tot i així serà obligada la referència a les eines i tecnologies per aprofundir en el coneixement de les platges, així com el paper de la ciència i la tecnologia al servei de la seva conservació, especialment en referència a les pràctiques de gestió actual i els escenaris de futur lligats al canvi global.
Lluís Gómez-Pujol és doctor en geografia física i especialista en geomorfologia litoral. Els seus interessos científics s’han centrat en entendre les relacions entre l’onatge i el transport de sediment a les platges així com en la dinàmica erosiva de les costes rocoses. Tot això explorant amb una atenció especial el paper que juguen espècies i ecosistemes marins en la dinàmica de les platges o la destrucció-protecció dels penya-segats. Des de 2011 treballa a l' ICTS SOCIB i és responsable de la infraestructura de monitorització de platges (Beach Monitoring Facility).
MÉS INFORMACIÓ I RESERVES
ORGANITZEN
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
